Vas mig ple

Tot són maneres de veure-ho. Els optimistes sempre troben el vas mig ple, els pessimistes el vas mig buit. I, entre els dos extrems, hi ha d’haver un ventall infinit de matisos i condicionants. Hi ha, naturalment, qui es nega a veure-hi res, ni plenitud ni buidor: són els que tiren pel dret i repeteixen la lletania i les consignes que més els convenen. En un titular, a més, hi ha la tendència natural de potenciar més la cosa negativa que no pas la positiva, perquè això és el que ven i fa parlar, és el combustible que alimenta xarxes i comentaris. És un fenomen universal, i ho hauríem de tenir ben assumit. A més, als dimonis dels números els podem fer dir el que vulguem. Però, com ens ensenyaven a estudi, l’ordre dels factors no hauria d’alterar el producte. Què és el que ens diuen les xifres? Que si estàs vacunat i t’infectes, les probabilitats que acabis a la unitat de cures intensives és molt menor que si no n’estàs, però la protecció absoluta no existeix. Això és d’una claredat meridiana. Passa que vivim en un oceà d’estadístiques i big data, i els que som de lletres (ja sé que no és excusa) ens atabalem si sortim de les quatre regles bàsiques. Al final, potser haurem de pensar a fer dues edicions del Diari: una per als lectors que busquen “la cara brillant de la vida”, com cantaven al Gòlgota els Monty Python a La vida de Brian, i una altra per als que es recreen en la desgràcia i en els més funestos presagis. Seria més feina, sí, però hem de procurar tenir tothom content.