Tres exemples

Sí, som al pic de l’estiu i, com els cabals dels rius, el doll i la densitat de les notícies es redueix dramàticament. Aquest any no ens podem queixar, perquè certament vivim en uns temps excecpcionals que ens proporcionen molts moments de glòria informativa i distracció. Potser un pèl massa. A veure si arriba d’una vegada el mes d’agost i la mol·lície i la tranquil·litat de les aigües somes recuperen l’espai que, en atenció a la canícula, mereixen les notícies de tercera divisió. Però ja n’hi ha que no fallen, que es repeteixen estiu rere estiu, en la demostració palpable de la natura cíclica del temps, la que proposaven els antics grecs per explicar-se el món. Tres exemples recurrents d’un any a l’altre. Primer: trona, cau un xàfec intens i hi ha esllavissades i talls de carreteres. És la natura, que esbufega, bull, aixeca el dit i es manifesta: ep, que soc aquí i mano jo. Segon: a la Festa Major de (topònim variable) el jovent ha fet alguna entremaliadura. I el tercer exemple: els turistes que deixen un gos tancat al cotxe i se’n van a comprar, amb l’esperança que no faci gaire sol i el bitxo sobrevisqui. En el cas que es va escaure ahir al matí va haver-hi un final feliç, perquè el dia ennuvolat va fer que la mestressa, que havia anat a comprar, no es trobés a) el vidre del cotxe trencat o b) el quisso rostit. Potser ningú no els ha dit que Andorra és un país pet friendly, que poden anar a restaurants, botigues i grans magatzems amb el gos i que hi són benvinguts. Andorra Turisme: campanya ja, que hi ha un nínxol de mercat que us espera.