Apps i cols

Seguint el suggeriment de Govern, m’he descarregat l’aplicació d’Andorra Salut. El comunicat oficial era carregós per la dèria del desdoblament, però podria ser pitjor: “… la informació sanitària de les ciutadanes i els ciutadans del Principat […]. Les usuàries i els usuaris d’aquesta aplicació esdevindran els receptors i gestors…” Alto! Les usuàries i els usuaris haurien de ser, en justa correspondència, receptores i receptors i gestores i gestors, oi? Però és batalla perduda i resistirem, com a El Álamo.

Dono les gràcies a qui hagi fet possible que l’aplicació funcioni. Qualsevol millora en la selva administrativa és un gran avenç contra la gran paparra de la burocràcia, la boa constrictor de la salut democràtica. Però –i no és per trobar-hi pèls, sinó per millorar el servei–, aixeco el dit i faig una proposició: que les administracions competents adoptin una mesura elemental de convivència ortogràfica i col·loquin els accents als cognoms que, segons la norma, n’han de portar, perquè les majúscules s’accentuen. No pot ser que a Andorra Salut i al carnet de la CASS i al passaport (que és dels vells) un servidor sigui, a tots els efectes, un tal Villaro (com la noble vila biscaïna), mentre que la meva filla –que té el biomètric– sí que és una Villaró de pedigrí. Suposo que hi deu haver una vaga excusa informàtica, record de la prehistòria digital. Però semblaria que l’únic supòsit en què els accents no funcionen és a la banda de lectura mecanitzada dels passaports moderns. Si hem de ser digitals com els estonians, siguem-ho, però posant-hi l’accent.