Tàlveg

A l’hora d’enviar aquesta Visura, tenim un avís groc actiu, emès per gentilesa del Servei Meteorològic Nacional. De tant en tant, actualitzen la informació: diria que les grans pertorbacions previstes, que venen –com gairebé sempre– de ponent, s’han avançat unes hores. Tot i que la predicció és prou precisa, els detalls, que són els que ens importen, ens són desconeguts. On haurà tocat, avui, la meteorifa especial de l’estiu? Haurà caigut pedra (i no pas calamarsa!) sobre un camp de tabac de Canillo o bé la gran quantitat d’aigua caiguda en molt poc temps haurà fet baixar una altra esllavissada a Bixessarri?

Abans no hi havia avisos grocs, però les tempestes prenyades de pedra s’exorcitzaven des dels comunidors que hi havia vora les esglésies, fins que l’ortodòxia va prohibir-ho fa tres segles. No fa gaires anys encara es llançaven coets amb iodur de plata, que va ser la versió contemporània (i efímera) dels asperges dels capellans. Diuen que els científics xinesos (qui si no?) treballen per controlar el clima. Però són els meteoròlegs nostrats que, a través de l’idioma, modifiquen la realitat. Abans hi havia gotes fredes: ara són ciclogènesis explosives. I avui he après que aquesta situació meteorològica d’avui –on hi ha una regió allargada amb baixes pressions, que provoca ruixats i ventades– és un tàlveg (diria que abans eren depressions). Quina paraula més bonica, més sonora, més radicalment europea, més civilitzada. I pensar que, fins al tuit d’ahir del SMN, ni tan sols sospitava de la seva existència. No em digueu que no és meravellós.