Escola de calor

Esteu preparats? Sí? Segur? Després, que ningú no digui que no l’havien avisat prou. A partir d’avui, i fins dilluns de la setmana entrant, ens cau al damunt una formidable onada de calor. Africana, com ha de ser, acompanyada, a més, d’aquell empipador record del desert en forma de polsim, com el que va tenyir de roig les pistes d’esquí el mes de febrer passat. En tenim ja tots els detalls, com si fos el tràiler d’una pel·lícula de catàstrofes climàtiques. Ens han dit les temperatures màximes que s’assoliran, quina serà la trajectòria de la bossa d’aire calent. Ho sabem tot i, precisament perquè ha coincidit amb la publicació de l’informe sobre el canvi –la crisi– climàtic, ens espantarem, perquè hi veurem la confirmació del que sembla que és inevitable, malgrat les bones paraules dels polítics i les millors intencions col·lectives.

Abans, les onades de calor i les fredorades arribaven sense avisar. La saviesa popular serà molt sàvia però les meteoprediccions de la padrina eren, com a molt, d’un dia a l’altre: la forma i el color dels núvols al capvespre, el vol de les orenetes, el comportament especialment empipador de les mosques, indicis com aquests. Ara ens preparen amb uns quants dies de coll, amb mapes del temps pintats de vermell infern, infografies amb consells que són de primer de sentit comú. No te’n vagis a córrer a les quatre de la tarda. No surtis de casa amb l’anorac. Hidrata’t. Passa per l’ombra. Estem anant enrere. L’altre dia sortia un noi que deia que havia inventat el càntir. Tot el que ens passi serà massa poc.