Boscos

Demà dissabte se celebrarà la diada d’Andorra a la Universitat Catalana d’Estiu, i aquest any torna a Prada, després del parèntesi forçat de l’any passat. No sé si l’emplaçament actual (l’alberg Pau Casals) és més fresc: recordo, de les vegades que hi he anat, que l’aula del Liceu Renouvier on, al llarg de tot el dia, tenien lloc les intervencions (presencials i –buf– llegides) era una sauna. Què dic, una sauna. Una sauna rai: un forn. A la temperatura ambient, s’hi sumava la generació d’escalfor intel·lectual que emetien tots els caps pensants que hi havia allà concentrats. Tot eren cops de cap involuntaris (i inevitables), un sacseig furiós de ventalls però, sobretot, hi havia un sensacional desplegament d’idees i intercanvis. I és curiós, perquè hom té la sensació que aquesta mena de trobades són del tot impensables dins dels límits d’Andorra (i no sé ben bé per què), i que hem de passar el Montlluís, N116 avall, i anar al Conflent un dissabte de final d’agost per discutir amb profit sobre les temàtiques andorranes més variades. Han estat trenta-una edicions, ja: mires enrere i la quantitat de reflexió generada a Prada (i, per sort, publicada després perquè en quedi constància per a la posteritat) és impressionant. Enguany, sota la mirada atenta dels incombustibles Àngels Mach i de l’Antoni Pol, ànimes mares de la Societat Andorrana de Ciències, els protagonistes seran els boscos. Sí, a Andorra hi ha boscos –encara que de vegades no ens ho sembli–. Ja veurem què ens expliquen. Sobretot, que el bosc ens deixi veure els arbres.