Koniek

Quan m’han dit que corria per xarxes un vídeo contra la instal·lació de la planta de recerca de Grífols a Ordino, de seguida he pensat que seria alguna cosa a l’estil d’Stranger Things: un tràiler —ni que tingués poc pressupost— amb portes de seguretat, sirenes, llums estroboscòpics, vestits de màxima protecció i moltes corredisses amunt i avall per laboratoris secrets. O potser un producte inspirat en Outbreak, la pel·lícula de 1995 on el trio format per Dustin Hoffmann, René Russo i Morgan Freeman han de salvar la humanitat del virus que ha escampat un mico malalt que ha entrat de contraban als EUA. O, ja més cap aquí, una evocació de la gran Contagion d’Steven Sodenbergh, del 2011 (la més terrorífica de totes, precisament per la seva inquietant aura premonitòria i la perspectiva global). Com diuen en la seva frase promocional, «res no s’escampa com la por». Però si els antigrifols volien fer-nos por, doncs no sé jo si se n’han sortit gaire. Més enllà de la banda sonora tipus Cuarto Milenio, les peripècies del ratolí i el gatet d’ulls vermells semblen d’aquells dibuixos animats txecs que tanta ràbia feien als nens de la nostra generació, acostumats a la narrativitat i exuberància dels estudis ianquis. Una faula amb animalets, discreta i probablement benintencionada, però que hauria necessitat una mica més de guió i una empenta en la producció. Tots estem acollonits —en general—, però per llençar-nos de cap als profunds oceans de la conspiració necessitem més artilleria. Koniek!