Ja tenim psiquiatre

El govern d’Andorra és com el Manchester City. Fitxa jugadors allà on no arriben els efectius del planter. És un fet i això no hauria de sorprendre ningú. Segurament que hi ha professionals autòctons de primer nivell que escapen a l’ull dels scouts de Prat de la Creu, però moltes vegades no hi ha altre remei que mirar què hi ha al mercat i agafar el talonari. Ara diu que fitxen un psiquiatre, el doctor Mur, que a les fotografies té un aire com de metge de sèrie d’hospitals, amb aquella esplèndida tofa platejada. Em diuen per la línia interna que, malgrat tot, té un currículum excel·lent, i que durant els primers mesos de la pandèmia, a la comunitat autònoma de Madrid es va veure immers en la tempesta perfecta, en un malson sanitari de dimensions estratosfèriques que va derivar en catàstrofe humanitària i que ell, per la posició que ocupava, va ser el responsable visible —però n’hi va haver més— d’unes decisions impossibles d’adoptar sense prendre mal. El gran dilema: davant d’uns recursos limitats, quines són les prioritats? No vull ni imaginar-me els conflictes morals que ell i la resta de responsables del govern de la senyora Ayuso van haver de sospesar i assumir durant aquells primers mesos terribles. Uns conflictes morals que, en d’altres escales i en d’altres circumstàncies, es van donar en la resta de governs del món, inclòs el nostre, que es van trobar a repèl, amb el pas canviat i els deures no fets davant una situació impredictible. Si alguna lliçó n’hem de treure, de tot plegat, és que això no pot tornar a passar mai més.