Pa i formatge

Vaig seguir amb molt d’interès (i des de caseta) la reunió pública de la plataforma ciutadana al dret a la informació etcètera que es va celebrar dimecres al vespre a Ordino. Es pot recuperar a YouTube, per cert. Hem de celebrar la voluntat de debatre, de fiscalitzar l’acció de govern, de presentar opinions discrepants i fer-ho de manera positiva i endreçada, perquè al final el ciutadà es faci la seva pròpia composició de lloc. L’escrutini públic ha d’obligar els responsables polítics a fer les coses amb més cura i amb més transparència, i no refiar-ho tot al benefici del dubte. Enhorabona, per tant, als organitzadors. Fins i tot la part tècnica, que sol ser la que aigualeix aquesta mena de reunions, va funcionar, en general, prou bé. Les intervencions dels científics “internacionals” (és a dir, estrangers) van ser interessants, tot i que potser no van acabar de resultar especialment punyents. La consellera Montaner va fer una exposició clara de les prevencions. La cosa que sembla més evident és que el contracte podria haver estat redactat amb més precisió i elegància –però això passa en la immensa majoria de documents d’aquesta mena– i que l’executiu ha hagut d’eixamplar les costures de la legalitat per acomodar Grifols, a qui se li ha fet com un vestit a mida. Però l’amenaça del gat que contamina el Valira amb la punteta de la llengua s’allunya una mica. Respirem (de moment), sense saber ben bé si hi ha més pa que formatge. I confiem que si hi ha alguna cosa mal feta la justícia hi dirà la seva.