Mecànica quàntica

Després de l’alarma —provocada per una lleu confusió a l’hora de redactar—, tot queda entès i conforme. No és pas el mateix multar qui estigui aparcant amb el motor encès que fer-ho a qui, un cop hagi aparcat, deixi el motor encès i se’n vaig al bar a fer el “carajillo” (sabent que, quan torni, estarà calent per fora i calent per dins). Molts ciutadans han dipositat les seves esperances en el nou Codi de circulació perquè contribueixi a aconseguir aquesta cosa tan bonica a què anomenen la pacificació. Des del codi babilònic d’Hammurabi (i d’això en fa 3.800 anys!) que un text legal no havia aixecat tantes expectatives, perquè afecta molt directament la vida quotidiana. La casuística sancionable és impossible d’acotar, malgrat els esforços dels legisladors, però qualsevol iniciativa que contribueixi a la convivència és benvinguda. L’alternativa és la que veiem en aquells vídeos de carrers indis o indonesis: el caos més o menys fluid, que només pots controlar a cops de clàxon i amb nervis d’acer. Però estem a anys llum de la serenitat viària escandinava. Qui no s’ha espantat al ser assaltat per la trompeteria estrident d’un tub d’escapament lliure? Quants ais al cor no ens han provocat motoristes que prenen a l’assalt el carril contrari? Esperem que el codi —no pel codi en si, sinó per les clatellades en forma de sanció— ajudi al fet que carrers i carreteres no semblin camps de batalla. I, si no fos molt demanar, que ens ajudi a entendre d’una vegada com ha de ser la circulació a l’interior de les rotondes, que a molts conductors els sembla mecànica quàntica.