Ambaixada

Sí, ens diuen que ja podem vigilar quan anem a Barcelona perquè hi ha lladres de cotxes que actuen selectivament en funció de la matrícula. Semblaria que si veuen l’escut de la mitra, les barres i les dues vaques bearneses, ja has begut oli, ni que el tinguis tancat a un pàrquing. I és llàstima, perquè ara és un bon moment per baixar fins al Moll de la Fusta i donar un tomb per la Setmana del Llibre en Català, a visitar la parada conjunta de llibres andorrans i pirinencs (i, naturalment, també les altres). Ja fa uns quants anys que aquesta ambaixada llibresca hi participa, i cada vegada és més evident la bona mala salut del sector editorial del país (i dels veïns immediats): títols interessants, diversos, engrescadors, cada vegada més ben editats. Fa molt de goig, i la ministra Riva ha pogut presumir-ne amb els seus col·legues Garriga i Iceta. Mireu, mireu, què fan els meus. L’Iñaki ho està petant amb els seus Gastons, i no podem sinó alegrar-nos-en. Si passem una estona observant la gent que s’hi acosta, que hi tafaneja, que compra (o no), veurem que hi ha un interès creixent per conèixer Andorra més enllà de les quatre vaguetats que tothom té assumides. Mica a mica, l’efecte ha de ser multiplicador. La literatura és el millor aparador d’una societat, la millor manera d’entendre la seva diversitat, per veure’n les costures i les complexitats, els matisos, i és una eina imprescindible per ajudar a desfer els tòpics i els partits presos, cosa que el país, ai, necessita com l’aire que respira.