Reconeixement

Ahir, dia catorze de setembre, l’oficina de la Unió Europea que determina aquestes coses diu que va reconèixer la validesa del certificat Covid andorrà dins de les fronteres de la UE, com han fet també amb el dels amics monegascos, el dels albanesos i el de les illes Fèroe. Enhorabona: val més tard que no pas mai. No deixa de ser una bona notícia, sí senyor. Sempre està bé que et reconeguin alguna cosa. I més encara quan un munt de conciutadans deuen haver estat fent servir durant les darreres setmanes el certificat de vacunació emès per Govern –sí, el que es descarrega a l’app Andorra Salut–, amunt i avall, convençuts que tenia plena validesa. I sí, prou que la tenia, perquè puc donar fe que a tot arreu on me l’han demanat els ha semblat la mar de bé: sempre me l’han escanejat amb un somriure i, au, allez-y. Ergo, si el certificat ja era vàlid abans de l’anunci –en ser considerat idèntic al francès– aquest reconeixement d’ahir és purament redundant, un malabarisme burocràtic més, un foc fatu. Si un paper oficial d’A és igual al paper oficial de B i B forma part de C, el paper oficial d’A hauria de ser vàlid automàticament a C. O potser no. Estem ja tots una mica marejats i saturats, i agrairíem a les institucions i organismes oficials, els d’aquí, els d’allà i (si n’hi ha) els del més enllà, que, si us plau, s’hi mirin i ens ho posin tot una miqueta més fàcil, que ja tenim una edat.