Tempesta perfecta

El cas dels dos germans que s’estan a casa sense anar a estudi perquè la mare ha denunciat el Lycée Comte de Foix perquè a la nena no li deixen dur vel a classe –és menor d’edat i la llei francesa que s’aplica al centre ho prohibeix taxativament– és la tempesta perfecta, un vesper ètic i legal de dimensions colossals. És un debat recurrent a tot Europa i molt especialment a França (que ha quedat apaivagat un temps per la presència global de mascaretes) però que no s’ha resolt perquè probablement sigui de resolució impossible. Tenim per una banda el xoc entre la llibertat de culte, l’estricte esperit laïcista de l’escola francesa, l’estatus particular de l’ensenyament francès a Andorra, el que diu la Constitució, els drets dels pares a educar els fills i el dret dels fills a ser educats en qualsevol dels sistemes que hi ha a Andorra i, sobretot, la voluntat que puguin integrar-se sense imposicions i escollir lliurement la religió. Hi hem d’afegir, per acabar-ho d’adobar, unes gotes de provocació, un pessic de susceptibilitat i una culleradeta d’islamofòbia i de bonisme i ja ho tenim tot ben amanit. Si mai un nen es presentés a classe amb un colador al cap com a mostra d’adhesió al culte pastafari o amb un crucifix talla XXL segur que no hi hauria tants problemes. És un laberint, que en un món cada cop més presoner de normes i reglaments, que són de vegades contradictoris o interpretables segons com bufi el vent, fa de mal solucionar. Que Déu, o Al·là o el Monstruós Espagueti Volador hi facin més que nosaltres, que està vist que tots sols no ens en sortirem mai.