Islàndia

A Islàndia hi tenen guèisers, la Björk, el volcà Snæfiellsjökull –pel qual s’arribava al centre de la Terra– i el parlament més antic del món, l’Alþingi, documentat des del 930, que es diu aviat. Aquest cap de setmana hi va haver eleccions, i la notícia va saltar ahir: de la composició del nou parlament –que té seixanta-tres escons– en resultava que, per primer cop a Europa hi havia més parlamentàries que no pas parlamentaris, trenta-tres contra trenta. Però dura poc, l’alegria a ca la vikinga, perquè el recompte definitiu ho ha deixat exactament a l’inrevés: trenta contra trenta-tres. Però això no treu que a tot arreu hagi rebotat la notícia: BBC, Libération, teles i ràdios catalanes… Per primer cop a Europa! De debò? No pas: a la sisena legislatura del Consell General de les Valls d’Andorra que va sorgir de les eleccions del 2011 hi va haver durant un temps quinze conselleres per tretze consellers. Ergo, el nostre parlament va ser el primer de tots. Però això ningú no ho ha dit.

És, per ventura, el nostre Consell General inferior en competències, mèrits i reconeixement? No toca Andorra els platerets en el concert de les nacions? No ha parlat el nostre cap de Govern davant l’ONU fa un parell de dies? Que no som a Europa? Ara, que tampoc és tan greu. Falta de rigor i de curiositat, dels periodistes d’allà i de més enllà, però ja se sap com costa, que es parli (i bé) d’Andorra. I no passa re, que mirar-se massa el melic també és dolentot: el parlament amb més representació femenina és el de Ruanda, amb un lluminós 61,3%. Supereu això, europeuets.