Desdoblegats

Avui, divendres, la doctora Carme Junyent pronunciarà la lliçó inaugural del curs 2021-2022 de la Universitat d’Andorra. A les onze (recuperable després, imagino), pel canal de YouTube de la universitat. Qui estigui una mica al cas de l’actualitat gramatical sabrà que la doctora Junyent és una abanderada de la llengua clara i precisa, cosa que li ha donat una florida collita de detractors i adversaris, paladins de la confusió disfressada de bones intencions. Sí, els dels nensinenes, totsitotes i –el darrer invent de la secta– el totis, que aconsegueixen que els textos més senzills siguin uns jeroglífics absurds, carregats de ciutadans i ciutadanes i andorrans i andorranes, socis i sòcies, alumnats i professorats. Fixem-nos, a més, que en registre oral la gent (fins i tot la més militant) és incapaç de mantenir aquesta comèdia gaire estona. Aquesta fal·lera del desdoblament es basa en una premissa falsa, la que assimila gènere (i identitat sexual) amb el gènere gramatical. S’ha fet un fart d’insistir que –en català– les paraules masculines són les no marcades i, per tant, són perfectament inclusives i tothom i totdon s’hi hauria de sentir còmodament representat. I no, no ho són per la nefasta influència del patriarcat, que tot ho ocupa i ho empastifa, sinó per la pròpia natura de la llengua. Una de les línies centrals del pensament de la doctora Junyent és que, mai en la història, la modificació (forçada) d’un idioma ha tingut traducció en canvis socials, sinó a l’inrevés. És una lluita de resultat incert, ofegats com estem per la correcció política. I ens agrada tant fer entrar el clau per la cabota…