Spectra

Malgrat les especulacions inicials, al final el dolent de la darrera pel·lícula de James Bond no és rus, sinó un mercenari austríac al servei d’Spectra. Però n’ha tingut de cèlebres, com el coronel Rosa Klebb, el general Orlov d’Octopussy, l’Anya Amasova (a L’espia que em va estimar, interpretada per la senyora esposa de Ringo Starr) o Xenia Zaragevna Onatopp, que apareixia, esplendorosa, a Goldeneye. Felicitem-nos, doncs, perquè a escala andorrana tenim el goig de comptar entre els nostres visitants habituals un sospitós de pertànyer a la intel·ligència russa, al que els sagaços mortadel·los periodístics a sou del govern espanyol situen a l’òrbita dels “serveis secrets i el crim organitzat”, dedicat a soscavar els fonaments de la sagrada unitat de la pàtria de la maneta del president Puigdemont. Però poca broma amb el KGB (o amb el GRU, o amb la sigla sota la qual s’amagui la intel·ligència russa). Si alguna cosa ens han demostrat al llarg de la història és que no s’estan de punyetes ni de romanços. Si el successor de Putin al davant dels serveis secrets volgués plantar un agent sobre al terreny andorrà, el senyor Dmitrenko seria el candidat perfecte. Com que normalment els espies són de natura discreta i reservada, què millor per dissimular que fer-se fotos pilotant iots o cotxes cars, donant suport a l’aeroport o parlant un català perfecte, en comptes d’arrossegar un accent de malvat de TBO i viure a l’ombra menjant sardines en llauna. Ja ens ho deia el gran Borges: el millor lloc on amagar un llibre és a una biblio­teca.