59 euros

Vaig estrenar l’aeroport de la Seu l’any vuitanta-dos. Amb prou feines feia tres mesos que funcionava. Va ser el novembre 5, dilluns, just després dels terribles aiguats: no hi havia cap altra manera de pujar que amb els Fokker F27 de la companyia Aviaco. El vol costava 3.850 pessetes. Vint-i-tres euros, per als no boomers. Si no ho recordo malament –que tot podria ser– hi havia el Copríncep Martí (el Papa Wojtyla tot just havia visitat Barcelona). L’explotació comercial de la línia Barcelona–la Seu va durar ben poc: el vuitanta-quatre van tancar la paradeta. Des de llavors tot han estat cants de sirena, bons propòsits i anuncis més o menys sincers o grandiloqüents, segons el caràcter del polític que els emetés. Però un repàs a l’hemeroteca és un recordatori a la volubilitat de les promeses, que se les emporta el vent tan bon punt són pronunciades. L’últim capítol d’aquest serial és l’anunci que al desembre volarem a Madrid, pel mòdic preu de cinquanta-nou euros, bitllet d’anada. És una bona alternativa a l’AVE, certament, i només cal que els horaris siguin favorables. I, si, com asseguren els auspicis, després de Madrid vindrà Lisboa i París, només ens faltaran Reus i Londres perquè la felicitat sigui completa. Haura valgut la pena esperar. I, com que aviat es farà el vol inaugural, aviso amb temps i proposo a la direcció d’aquesta casa que m’hi enviïn de corresponsal, que els faré una lluïda crònica de l’esdeveniment. Prometo seure a l’última fila i fer bondat.