La Porta Sublim

Hi ha dies que obres el diari i et sembla que tens a les mans un exemplar del Wiener Zeitung del 1790 i no pas un del Diari d’Andorra del primer terç del segle XXI. Com si Mozart hagués sortit de casa seva a la Domgasse i hagués anat al cafè Frauenhuber, igual. Allà, prenent una xicra de xocolata i una mica de rapè, Wolfgang Amadeus hauria pogut llegir la notícia de la constitució d’una nova lògia maçònica a la ciutat –i ho hauria llegit amb interès doble, perquè Mozart n’era, de maçó, i perquè l’aparició d’una lògia cent per cent femenina hauria estat una agradosa (però improbable) novetat. És possible que el diari també parlés d’algunes manifestacions públiques d’Ebubekir Ratib Efendi, ambaixador otomà davant l’emperador Leopold. El diplomàtic de la Porta Sublim s’hauria permès criticar algunes qüestions de la vida vienesa i… Alto! No, a veure. Rebobinem. Això no hauria estat possible. Ni una cosa ni l’altra. Res de dones a la lògia, on s’és vist? I, pel que fa a les declaracions de l’ambaixador, segur que entre les seves elevades funcions no hi ha la d’intentar influenciar o corregir qüestions de la política local (si més no obertament). Doncs això és el que ara ha fet l’ambaixador turc opinant sobre la qüestió del vel a les escoles. Ara imaginem-nos, ni que sigui per un moment, que l’ambaixador andorrà a Ankara (si mai n’hi hagués un) pren la llibertat d’opinar obertament a la premsa sobre el tracte que el govern turc dispensa als kurds de l’est. Jo no m’atreviria.