El desè cercle

El desè cercle de l’infern –tan terrible que ni Dant es va atrevir a versificar-lo– l’ocupen els fabricants de mobles de metacrilat (on els va col·locar Woody Allen) i alguns dissenyadors de pàgines web que consideren l’usuari final l’enemic a batre i s’entesten a crear laberints digitals. Tots ens hi hem trobat més d’una vegada: il·lusionats davant la perspectiva de poder fer tràmits en pijama i a la vora del foc, moltes vegades hem intentat penetrar en una fortalesa inexpugnable feta de pantalles, menús desplegables, submenús, formularis, protocols de verificacions, per acabar fotuts i derrotats al final del trajecte i no haver aconseguit l’objectiu. Algunes burocràcies són com coitus interruptus, que les comences ben excitat a la pantalla i les has de rematar a la finestreta de tràmits i amb la cua entre cames. Hom desitjaria que, al costat dels programadors, hi hagués assegut un equip format per un padrí rondinaire, un filòleg compromès, un tipògraf llepafils i un filòsof positivista que els diguessin per aquí sí o per aquí no, això no s’entén, ecs, quina lletra més lletja, fem-ho més fàcil i lògic, sisplau. Per això és especialment benvinguda la iniciativa de Visc –el departament de Participació Ciutadana de Govern– que ha sotmès a la consideració dels usuaris les millores en el servei de tràmits online. En un test que dura cinc minuts pots ajudar a fer el sistema més intel·ligible i amistós, tot i que, si l’has de picar l’adreça (https://ng5pnuiv.optimalworkshop.com/treejack/govern_andorra) és un jeroglífic marcià. Potser no n’hi haurà prou –la inèrcia és monumental– però per alguna cosa es comença.