Fets aïllats

Els fets aïllats, com les paraules fora de context, són els comodins de les frases de descàrrec. Sempre queden bé. Res millor que fer-los servir per justificar allò que generalment és de mal justificar. Ah, mireu, no, és que això tan lamentable que ha passat és un fet aïllat (però és un fet, no una il·lusió). No, és que has tret fora de context les meves paraules (o, el que és pitjor encara, és que les has interpretat d’una altra manera –és a dir, malament). I així, com qui no vol la cosa, et vas traient les puces del damunt, sense acabar d’assumir les responsabilitats. És possible que això que ha passat amb el transport escolar sigui producte de la fatalitat i d’un karma pèssim, no dic pas que no, un parell d’errors humans que han aixecat polseguera i han fet encendre els llums d’alarma. Només faltaria que els fets aïllats, que són successos excepcionals que destaquen precisament perquè –per sort– no passen cada dia, fossin habituals i ens hi haguéssim d’anar acostumant. Llavors sí que n’hi hauria per llençar la gorra al foc. Però que en un parell de setmanes hagin passat dos incidents potencialment greus als autobusos on viatja el futur del país no és un fet aïllat, i és significatiu que no hagi passat mai res fins ara. És un senyal, potser, un avís de la providència. Que no ho fem prou bé i que hi ha marge de millora. Tot allò relacionat amb la canalla petita és una matèria especialment sensible, i tot el que es faci per assegurar que es compleixin els protocols està prou bé (i si milloren, perfecte). La resta, excuses.