Zero coma zero u

L’amic Planellas, amb la seva clarividència habitual, ja ho va publicar el trenta d’agost, davant un titular la mar d’optimista que proclamava que el túnel de Tres Ponts estava “acabat en un 99%”. El nostre ninotaire preferit dibuixava el túnel en secció i una veu, des de fora, preveia: “Ai, ai! Que ara és quan, normalment, es penja.” La notícia publicada al diari era encara un pèl més optimista: el progrés de l’obra no era del noranta-nou per cent, sinó del noranta-nou coma noranta-nou, deixant tan sols una trista centèsima penjada als misteriosos imponderables de l’obra pública. Interrogat el responsable de la Generalitat, el senyor Gavín, deia que tan sols faltava comunicar els centres de control a les dues boques del túnel amb el Centre de Control Viari que tenen a Vic, però que configurar-ho tot plegat “podia durar tranquil·lament setmanes”. Per tant, preveia que la inauguració es produiria entre “octubre i novembre”. Deuen haver fet unes connexions primoroses, unes comunicacions de virgueria, perquè feia molt estrany veure-ho tot noranta-nou coma noranta-nou a punt i continuar passant per la carretera vella, amb aquelles xarxes de protecció carregades de pedres precipitades, com a recordatori de la fragilitat humana. Ràdio Macuto diu que, finalment, la inauguració serà cap al dia vint-i-cinc. Ja podien haver apretat i fer-la per Sant Ermengol, el tres de novembre, en memòria de qui va fer obrir el congost a començaments del segle XI amb un projecte prodigiós d’enginyeria medieval. Deu haver estat per la seva intercessió que, mentrestant, no ens hagi caigut un roc al cap.