Creat:

Actualitzat:

Una servidora, que ja comença a tenir una edat, va créixer escoltant els Beatles. La meva germana gran m’hi va introduir. És així: el primer casset que em vaig comprar al Transbord va ser Help, i tenia deu o dotze anys. El primer vinil, l’elapé de Sgt. Pepper’s. Des de llavors m’han acompanyat sempre, com a port segur i refugi. He anat ampliant horitzons però són sempre allà, frescos com el primer dia, i mai no fallen. Em consta que els que pugen ara no senten la mateixa devoció per ells –i fins i tot n’hi ha que consideren que traps i reguetons són formes musicals igualment respectables (és broma). M’adreço, per tant, als meus companys de generació i de gustos, que són més dels que pensem i diem: si avui és divendres, ahir Disney+ va estrenar l’impressionant documental que Peter Jackson –l’apersonat director de la saga d’El Senyor dels Anells– ha construït sobre els material que va filmar l’equip dirigit pel baronet Michael Lindsay-Hogg el gener del seixanta-nou. La banda, ja en procés de descomposició (però amb més bona sintonia del que es podria esperar), treballava en la concepció d’un nou disc, el que acabaria sent Let it Be, en unes sessions que van culminar en el famós concert interruptus a la terrassa del número 3 de Saville Row. El senyor Jackson s’ha passat més de quatre anys remenant les desenes d’hores de pel·lícula, la major part inèdites, per crear (pel que s’ha vist) un espectacle de nou hores de durada que ens mostra quatre genis en acció. Sort que aquest cap de setmana diu que farà fred i mal temps. Busqueu-me sota la manta.

tracking