No, si això ja ho sabíem

Capficats com estem en els òmicrons, els passis Covid, les vacunacions a correcuita per poder entrar al gimnàs, les manifestacions i estira-i-arronses diversos, ha passat com mig desapercebuda la notícia que els sociòlegs d’Andorra Recerca + Innovació (abans coneguts com el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans) han fet públics els resultats d’un estudi sobre la lectura entre els nens del país. Titular: no els agrada (gaire) llegir. Per endevinar que sortiria això no cal ser Nostradamus, però el mèrit que tenen els nostres sociòlegs de capçalera és el de convertir sensacions i pressentiments en xifres i lletres, i sobretot constatar la tendència a la baixa respecte a enquestes anteriors. Desenganyem-nos d’una vegada: la canalla no llegeix, els pares tampoc no gai­re i els avis encara menys. No crec, però, que la cosa sigui un problema d’ara. Abans de l’eclosió de les pantalles, que són la competència directíssima a la lectura, tampoc no és que fóssim precisament l’Acadèmia d’Atenes: llegíem més aviat poc, sobretot morralla, i ens passàvem el dia amorrats al televisor veient Los Chiripitifláuticos. Ara, que si prenem com a certes i veritables les xifres, dels 3.650 alumnes als que s’ha demanat sobre hàbits lectors, n’hi ha un 21% que diu que llegeixen cada dia (i majoritàriament, ai, en castellà). Suposant –que és molt suposar– que tots diguin la veritat, resulta que tenim un nucli lector habitual format per més de set-centes criatures, que haurien de ser declarades immediatament béns d’interès cultural i rebre una pensió de la padrina.