Camí de sirga

Doncs què volen que els digui: a mi m’ha fet molta il·lusió l’anunci del projecte dels tramvies i dels telefèrics. Potser no sigui el moment més oportú, però què hi farem. Si als anys noranta haguéssim abraçat amb decisió la idea forneriana del metro aeri tot això ja ho tindríem resolt i podríem estar discutint d’altres qüestions. Però és millor més tard que no pas mai, que deia el vell Aristòtil. Abans no se’ns mengin els cotxes –que se’ns menjaran– tramvies: aquesta és la conclusió de l’estudi de viabilitat que tot just ha estat presentat pel ministre Gallardo. Les conurbacions amb tramvia tenen un encant especial, i que el fons de la vall central estigui en un futur (ni que sigui incert i improbable) cosit amb rails només pot ser una bona notícia. D’aquesta manera incorporaríem Andorra al selecte club de ciutats entramviades: Lisboa (amb la mítica línia 28), Ginebra, Amsterdam, Basilea, Oslo, Melbourne, San Francisco i tantes d’altres (Barcelona no: el Trambaix i el Trambesós són perifèrics i antipaticots, en una ciutat cada dia més hostil). El preu? Bé, sí, és car, però si ho calculem amb la unitat comptable de l’obra pública andorrana –la rotonda– veurem que la broma ens sortirà només per unes dotzenes de rotondes. I això només la primera fase. Als encontres a la segona, a la tercera i a la quarta (com a la pel·lícula de marcians de mister Spielberg) el tramvia serà substituït per telefèrics, per pujar a la Massana i Encamp i baixar cap a la Seu i a l’aeroport. No em diguin que no és bonic. I ja veurem per on ho fem passar, tot això.