Connecting people

Probablement la imatge més impactant de l’aterratge divendres passat del vol IBE 8326 hagi estat la del camió de bombers de la Generalitat ruixant, amb la mànega a tota potència, l’ATR 72-600 que acababa d’arribar procedent de l’Adolfo Suárez. Se suposa que era un bateig. De la línia, imagino, perquè sembla que l’avió ja porta uns quants anys en servei. Ignoro si encara fan aquella pràctica nàutica, a l’hora d’avarar un vaixell, d’estampar una ampolla de xampany —o de cava, o de corpinnat, o d’ancestral, o del que sigui— contra la proa de la nau. Però això de batejar una cosa tan etèria com una línia aèria —per molt regular que sigui— és, per a aquest cronista, una novetat. Des que el Baptista va submergir Jesús de Natzaret en una tolla a la ribera del Jordà no em digueu que no s’ha avançat en matèria baptismal. Però el cas és que des de divendres ja estem connectats, sembla ser, com si abans fóssim presoners a l’illa de Lost. Està bé que exagerem una mica, perquè si nosaltres no ens pengem medalles segur que no ens les penjarà ningú. Tinc ganes de fer el trajecte, perquè l’alçada a la qual vola permet fer una classe de geografia recreativa, sobrevolant —si va més o menys recte— les famoses ciutats de Barbastre, Saragossa, Calatayud, Sigüenza i Guadalajara i una bona part d’allò que se’n diu l’Espanya buida (o buidada). Encara rai que a l’altre extrem hi ha Madrid, «donde el mar no se puede concebir / donde regresa siempre el fugitivo». La porta del món.