Gratitud

No sé si recordaran que, pels volts del mes de juliol, van encunyar unes monedes andorranes de dos euros, en homenatge a la gent gran. El disseny va ser rebut amb certa polèmica. Sobre el de la creu, més que res. Perquè, qui gosaria criticar o qüestionar la presència de la Marededéu de Meritxell a la cara? Fem una mica de memòria: hi sortien set amenaçadors coronavirus amb aspecte alienígena (un per parròquia, seria lògic), que sobrevolaven dues mans agafades: una d’un padrí i l’altra –suposadament– d’un membre del col·lectiu sanitari, perquè hi havia un fonendoscopi per allà penjat. El lema era inequívoc: i oportunista Cuidem la nostra gent gran, que havia rebut de valent durant la primera onada. Bé. Sobre el disseny, ben poca cosa a dir: qüestió de gustos. La sorpresa ha saltat a l’estadi de Las Gaunas quan hem vist com el poderós Banc d’Israel ha fet una emissió d’una moneda de cinc xéquels nous –que equivaldrien a un euro i mig, més o menys– amb un disseny calcat. Bé, no s’han atrevit amb els virus (i allà ja van per la quarta dosi!), però la part de les mans unides i el fonendo és idèntica, i si no em creuen, facin una simple recerca a Google i veuran. Hi ha una llegenda, en hebreu, àrab i anglès, que diu “amb agraïment”. Deu ser la primera vegada a la història que copien algun invent andorrà. És una mica com allò que deia Orson Welles sobre els suïssos i el rellotge de cucut. Doncs això. Per acabar: moltes gràcies a tot el personal sanitari que s’hi està deixant la pell i bon Nadal (fins allà on sigui possible).