Els colors de la bandera

Fa uns dies, el gran Pere Moles ho suggeria en una sèrie de tuits: si el Copríncep Macron ha canviat, en un gest d’autoritat, el blau de la bandera francesa –que ara és d’un fosquíssim blau marí– i allà no ha esclatat una nova revolució, per què no fer el mateix amb l’andorrana? El nostre dissenyador nacional apuntava quin és el gran problema de la bandera de les Valls: pels colors és pràcticament indistingible de les banderes del Txad, Moldàvia i Romania, països certament molt respectables tots, però tothom a casa seva. Cert és que la presència de l’escut a la franja central és un element identificador, i Andorra és l’únic dels quatre països que el té incorporat. Recordem quan el Nadal de 1989 els revolucionaris van derrocar els Ceaușescu (i poc després els van afusellar): llavors els manifestants van ocupar els carrers de totes les ciutats del país brandant banderes amb l’escut comunista retallat. Ara ja no en té cap, d’escut (i s’estalvien haver-lo de retallar en futures revolucions). Moles proposa dues accions: aclarir el to del blau i reduir la mida de l’escut, suposo que per fer-lo una mica més estilitzat. I, posats a fer, suggereix que es redibuixi, perquè el disseny actual ja té uns quants anys i no li aniria malament una repassadeta que el modernitzaria. Un restyling amb totes les de la llei. Sí, imagino el que diran: que quina manera de perdre el temps, amb la de prioritats que haurien de passar al davant. I la rèplica és senzilla: una cosa no treu l’altra. Atrevim-nos-hi, va.