Efecte túnel

Va, que això tot just comença. Un esforç més, que ara ja no ens vindrà d’aquí. Que no veieu la llum al final del túnel? No, si ja sé que no se’n veu cap, de llum, al final dels túnels (si més no, als que són una mica més llargs, d’uns quants centenars de metres). És una metàfora. Els enginyers de camins els projecten amb una lleugera corba precisament per això, per evitar que tot conduint et distreguis veient aquella llumeta al final i acabi provocant aquella sensació desagradable i perillosa que sembli que caiguis per un pou. Els enginyers –que vigilen tots els detalls i són molt considerats– també procuren que no t’enlluernis quan surtis, i per això les boques solen ser corbes. O sigui, que de llumetes al final, poques. En els dominis de la misteriosa mecànica quàntica, l’efecte túnel es produeix quan un electró supera una barrera física per on se suposa que és impossible que hi pugui passar. I el cas és que de vegades passa. La conclusió és que de tot plegat no en sabem res, o ben poca cosa. Si alguna cosa és certa és que la ignorància ens devora, i que encara n’hi ha que s’hi recreen, potser perquè la complexitat del món és tan gran que ens supera a tots. Ens movem sobretot per conviccions, sense gaires fonaments en els fets objectius, i per això mateix tots volem creure que l’any que tot just ara comença serà millor que el passat –que tampoc no costarà gaire: només que travessant el túnel 2022 no acabem de perdre el poc senderi que ens quedi ja haurà valgut la pena.