L'emmerdeur

L’atac furibund del copríncep Macron contra els antivacunes francesos, recollit en una entrevista amb set lectors de Le Parisien, dimarts passat, ha provocat una gran sorpresa per la cruesa d’una expressió que va fer servir. Literalment, el president de la República de dalt va dir: “Moi, je ne suis pas pour emmerder les Français, je peste toute la journée contre l’administration quan elle les bloque. Eh bien là, les non-vaccinés, j’ai trés envie de les emmerder!” Sobta trobar en un polític professional un ús tan cru del llenguatge, quan el més habitual és fer servir expressions descafeïnades de lluç bullit, encara que vulguis dir el nom del porc a adversaris i enemics. El problema l’han tingut els periodistes no francòfons a l’hora de traduir l’expressió emmerder. El Larousse ho defineix com “embêter quelqu'un”. Estaria bé que la definició d’embêter fos “emmeder quelqu’un”, però no: és “causer des ennuis, des soucis, de la contrariété à quelqu'un”. La Vanguardia ho tradueix, amb la tebior habitual del diari, com fastiguejar, traducció directa del castellà fastidiar. El diari espanyol El País ho tradueix com joder. A Anglaterra, The Times, generalment molt circumspecte, diu amb un idioma que Macron volia “piss off” els no-vacunats. L’italià La Repubblica fa servir una preciosa frase feta: “rompere le scatole”, que és potser l’aproximació més perfecta a la traducció ideal, en bell catalanesc, que cap mitjà no s’ha atrevit a publicar, i que és precisa i clara com aigua de font: “tocar els collons”.