Política internacional

La decisió més important de política internacional que mai ha pres l’estat andorrà –a més de signar l’armistici amb Alemanya, l’any 1953 (però aquesta es veu que és una fake new)– ha estat retirar-se d’Eurovisió. Sí, ja sé que a molts conciutadans els sap greu que Andorra no pugui competir amb la resta de nacions d’Europa (i part de l’estranger), però d’aquesta manera ens estalviem disgustos innecessaris i això, en els temps que corren, no es valora prou.

He seguit des d’una distància prudent el que han fet els veïns del sud. Pel que sembla, la cosa estava dividida entre unes gallegues tecnofolk, una catalana pro mamelles i una protorosalia encara en estat de crisàlide. Han celebrat a Benidorm un parell de gales per decidir la finalista, amb un simulacre de votació popular, que s’ha vist alterat pel vot de qualitat d’un jurat, se suposa que per evitar l’efecte Chiquilicuatre –l’única vegada en què el vot real ha servit d’alguna cosa. El resultat ha estat una veritable tupinada, com les de l’epoca de Sagasta i Cánovas, que ha generat una onada de santa indignació. Hi haurà preguntes a les Corts i els sindicats –els sindicats!– s’han enfrontat a l’hora de defensar una candidata. Això serà com un nou dos de maig, com un altre motí d’Esquilache. A veure si encara veurem com tallen la frontera els partidaris de la Rigorberta, i no pas els CDR, que fa dies que no es belluguen, per por de la Carmen Sánchez.