Els històrics

La delegació andorrana als Jocs Olímpics d’hivern que se celebren a Beijing –allà on, quan érem joves, en deien Pequín– està exultant amb la novena plaça de Joan Verdú a la prova d’eslàlom gegant. No seré pas jo qui li’n tregui mèrits. És més, el felicito molt efusivament, perquè imagino que el món de l’alta competició esportiva és ferotge, no perdona els errors, castiga el cos i està ple d’entrebancs i obstacles diversos. Si, a més, hi afegim la dimensió demogràfica d’Andorra, el resultat de Verdú ha estat fenomenal, i se suma a una trajectòria brillantíssima. Ara, que potser no m’atreviria a qualificar-lo d’històric, com hem pogut veure i escoltar tantes vegades. És aquest un adjectiu que es fa servir amb certa lleugeresa, potser perquè l’entusiasme desbordat ens fa perdre una mica el sentit de la mesura. Sense anar més lluny, si fas una recerca a Google amb els termes “triomf històric” + ‘Andorra’, apareixen sis-centes ocurrències, que són moltes ocurrències (i sense cometes són seixanta mil). Va ser històric el triomf de la selecció de futbol contra San Marino, i històrica una altra victòria davant Suïssa, cada temporada el MoraBanc de bàsquet disputa una bona colla de partits històrics, i una victòria de la selecció femenina sub 19 contra Moldàvia també va ser qualificada com a històrica. Ja planyo els historiadors de l’endemà, que hauran de saber separar el gra de la palla. Ànims, col·legues del futur, la vostra gesta sí que serà memorable.