Marca registrada

Amb la negativa del Tribunal General Europeu davant la possibilitat que Andorra –com a Estat– pugui regular l’ús de la paraula Andorra –com a topònim– a l’hora d’aplicar-la en marques comercials diria que tenim mala peça al teler. Hi ha un problema que sembla irresoluble, i no sé si en l’argumentació dels magistrats europeus aquesta qüestió que ara exposaré hi ha tingut algun paper rellevant. Passa que no estem sols a l’univers. Hi ha una altra Andorra, homologada, idèntica en nom, lletra per lletra, a la nostra (que diríem que és la genuïna, però ves a saber). A més, és un territori de ple dret dins de la Unió Europea, i no pas un bolet sobirà entre muntanyes. És l’Andorra de Terol, bonica vila de la Sierra de Arcos. Fem veure que no hi és, la ignorem olímpicament, bah, un trist municipi espanyol i d’interior. És per a nosaltres del tot invisible, però els andorrans de Terol (que sens dubte existeixen) són també fills de Déu. Res no hauria d’impedir que tinguin la seva Radio Andorra, la seva Air Andorra o la seva AndorrAir, la seva TransAndorra, les seves Fuerzas Eléctricas Andorranas i tot el que vulguin. Hauríem, doncs, de reclamar per poca originalitat als “cavallers, barons i capitans” de Carlemany, “que eren versadíssims en les sagrades lletres i divines escriptures”, i que van batejar les Valls Neutres –segons explicava Fiter– amb el nom d’Endor, inspirats per la ciutat cananea situada entre muntanyes que apareix al Llibre de Samuel. A veure si encara tindrem problemes amb els israelians, Jehovà mos ens en guard.