Desè aniversari

Avui en fas deu. Deu. És un número important: afegir un segon dígit a l’edat és tot un esdeveniment, i tant de bo que algun dia hi puguem posar el tercer. Sembla que, de manera innata, el cervell humà compta de manera logarítmica i no pas lineal. Això fa que per tu, aquests deu anys hagin estat molt més lents que per a mi, que m’han passat volant, i que fan que cada dia que passo amb tu sigui tan especial, perquè sé que és un mosaic fet d’instants fugaços i seguim ritmes vitals diferents (però complementaris). Recordo el primer article, el que vaig escriure el mateix dia que vas néixer, l’anada de matinada cap a l’hospital amb una preciosa cançó de Dylan a la ràdio que era un feliç presagi. Des d’aleshores que cada any he volgut fer aquest repàs, que potser només m’interessa a mi, però que espero que, quan siguis gran, els puguis consultar com un recordatori. L’altre dia vaig comptar les fotos que tinc entre el meu naixement i els deu anys. Són un parell de dotzenes. Tu en tens, sense exagerar, milers. Però voldria pensar que, més enllà de les imatges que et serviran per recordar la infantesa, t’interessarà escoltar la veu del pare, que també ha anat creixent i canviant. Veuràs que el dia del teu aniversari serà com un oasi, com un moment de pausa que serveix per mirar enrere, fer balanç i seguir endavant, en una vida que és un camí apassionant, a voltes difícil, a voltes incomprensible, però que sens dubte val la pena, i més encara fent-lo al teu costat. Per molts anys, Clara.