La Visura
'Urgellia'
Ahir es va presentar als Arxius de l’Església d’Urgell el vintè volum de l’anuari Urgellia, que té un subtítol llarg que ho diu tot: Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran. Són dos quilos i escaig de ciència històrica, amb una dotzena d’articles repartits per les més de set-centes pàgines de lletra petita, que han estat editades i revisades amb una cura exquisida per mossèn Benigne Marquès, responsable d’estar al peu del canó de l’anuari des de la mort del pare Cebrià Baraut, l’any 2003. Tots dos van formar un equip imbatible fins al número quinze; l’esforç titànic que van fer per editar l’extraordinari fons documental de l’Arxiu Capitular d’Urgell –i que mossèn Benigne continua sense defallir fins avui, envoltat per un estol de col·laboradors de primera– és una proesa intel·lectual de les que n’hauríem d’estar molt orgullosos, perquè és una de les publicacions de referència a Europa pel que fa a l’estudi de la documentació medieval. No crec que se’n venguin gaires per Sant Jordi, certament, però cada volum d’Urgellia és una peça fonamental per donar forma a la cultura històrica del Pirineu. Les més de dotze mil pàgines publicades fins avui (i la meitat són en llatí!) –que ocupen gairebé un metre de poselles– són un tresor. Amagat, poc visible, apreciat en la seva justa mesura potser només pels quatre erudits que s’hi dediquen, però un tresor imprescindible per entendre d’on venim, condició indispensable per entrellucar cap a on anem.