Les tombes

Han aparegut les restes d’un parell de tombes medievals a l’espai que ocupava l’antic cementiri de l’església de Santa Coloma. Fins aquí, això no té res d’estrany: el que hauria estat sorprenent és trobar-hi els fonaments d’un taller mecànic, d’un despatx de loteria o d’una sucursal bancària. Tot són morts. Hi ha alguns demògrafs que es dediquen a calcular –quan no tenen altra feina més interessant– quants éssers humans han viscut a la Terra. Hi ha un nombre de consens: haurien estat cap als 108.500.000.000 (cent vuit mil cinc-cents milions, dit amb totes les lletres). Els comencen a comptar força tard, a partir de cinquanta mil anys enrere, quan van començar a treure el nas els homes moderns. La calculadora ens diu que, a cada habitant actual que hi ha al món li’n pertocarien catorze i mig de difunts: portem al coll més d’una dotzena de fantasmes. Fent un capmàs amb la població d’Andorra –corregint-ho a la baixa, tenint en compte l’extraordinari boom demogràfic dels darrers decennis, sense parió al planeta– resultaria que a les Valls hi hauria d’haver les restes d’un milió de persones, cent mil amunt, cent mil avall (jo diria que avall, més aviat, però ja no ve d’aquí). O sigui, que vivim i treballem i dormim i estimem damunt d’un immens cementiri, com aquell que apareix a la part final de Poltergeist sota la piscina. I algun dia, esperem que no sigui demà passat, ens afegirem a aquest exèrcit silenciós i invisible, sense fer soroll, com aquell que demana tanda a la cua de la peixateria: qui és l’últim?