Versió original

L'altre dia, el senyor Sisco Lladós es va trobar una ossa amb dos ossalls a la muntanya de Berrós Sobirà, que és al sud de les valls d'Àneu. Estava caçant i, en travessar un serrat, passant de l’obaga al solà, la va veure a deu metres, fent "supo-supo", com es deia (i encara hi ha qui ho diu) en els parlars pirinencs nord-occidentals quan vols dir que et trobes de sobte amb algú —o amb algun animal. El Sisco, amb molt bon criteri, no va buscar la confrontació amb la plantígrada i els plançons i es va retirar, sense donar-li l'esquena, i res no va passar, i cadascú va seguir amb les seves coses. Naturalment, aquesta feta certament poc habitual és carn de noticiari, i de TV3 es van afanyar a captar-ne el testimoni. El Sisco s'explica molt bé, amb precisió, amb un llenguatge genuí i un preciós accent pallarès. No obstant això, els de la catalana tele van considerar que allò que parlava era un argot incomprensible i van subtitular-ne les declaracions, no fos cas que a algú li provoqués un coàgul cerebral per escoltar alguna frase que s'escapés del model catanyol —astènic i abacallanat— que impera arreu. A més, encara ho van fer malament: van traduir el "supo-supo" per "fer por". A més d’inútils són collonuts: perfectament capaços de no subtitular o doblar intervencions en aranès (de la mateixa manera que els dels noticiaris espanyols no ho fan mai amb els que parlen gallec), però sí que gosen fer-ho amb un pallarès perfectament intel·ligible. Massa poc ens passa. Aquesta agonia és insuportable.