La llei del silenci

El grup Pyrénées ha fet públic que aplicarà als seus establiments el que en diuen l’hora silenciosa. És a dir, que durant dues hores al dia –una al matí i l’altra a la tarda– no hi haurà ni fil musical, ni llums intenses, ni anuncis per la megafonia. Diu que ho fan en consideració als afectats pel trastorn de l’espectre autista, que els afecten aquestes estridències i per als que anar a comprar en condicions ambientals habituals és un suplici. És una molt bona iniciativa i cal felicitar els responsables: s’ha d’encoratjar qualsevol projecte que ens faci ser millors i que ajudi que el proïsme sigui més feliç, i imagino que deu haver estat una decisió díficil de prendre o d’aplicar, perquè l’horror al buit sonor és una cosa que tenim arreladíssima. Dit això, pregunto si podrien estendre la mesura a tot l’horari comercial (i, si fos possible, que ho adoptés la resta del comerç, serveis i fins i tot l’espai públic). Ni que sigui un dia, per provar-ho. Oh, quina pau espiritual, sense reggaeton ni traps ni tecnos ni sonsònies a tota pastilla, sense els Quaranta Principals, sense els gori-goris circulars de la Sexta, sense els violins de Mantovani a l’hora de dinar, sense els adolescents que es pensen que el telèfon és una discomòbil, sense l’esverat amb matrícula personalitzada que es pensa que l’avinguda Tarragona és el circuit de Daytona. Digueu-me que m’estic convertint en un rondinarie. I us diré, amb la mà al cor: sí, teniu raó. Tota la raó. Però deixeu-me rondinar una mica, va, que això encara ho tenim al mateix preu que abans.