Cent vuitanta-set

Els comptables de Govern han fet les corresponents sumes, restes, multiplicacions i divisions i, al final, els ha aparegut la xifra màgica: 187 euros. Això és el que costa mantenir un hoste a la Comella al dia. Si continuem fent operacions aritmètiques, cada empresonat costa a l’estat uns 70.000 euros l’any. Anant una mica més enllà això vol dir que cada contribuent andorrà, amb passaport o resident, de casa o de pis (si en restem els infants) pagaria un euro l’any per cada presoner. Jo no sé, sincerament, si això és molt o poc o psè. És fàcil i molt demagògic dir que amb aquesta quantitat és com si els paguéssim un hotel que comença a estar una mica bé, amb sabatilles, barnús, minibar i un matalàs digne. La notícia, per donar una mica de context, que sempre està bé, ho compara amb els veïns i, la veritat, no hi ha gaire diferència. La conclusió: tenir presó surt car, però potser és més car que el personal que s’hi està circuli en llibertat. Abans, a Andorra els condemnats podien escollir el lloc on havien de complir la pena, entre França i Espanya. Ara els tenim aquí i hem de fer-nos-en responsables, i millor que els que hi ha dins –que per alguna raó hi són– s’hi estiguin en condicions dignes. Però mirant els números, resulta que a la Sereníssima República de San Marino se n’hi gasten dos mil, per capita. Potser els uniformes –si en gasten– siguin Armanis, o tinguin jacuzzis i màquines de pilates, manicures i bufet lliure de marisc. Ho dubtaria. Potser és que tenen una cangrí estàndard i pocs inquilins. Però ja se sap: a les matemàtiques se’ls pot fer dir el que vulguis.