'Rider out'

Confesso que fins ahir a l’hora de dinar no sabia què volia dir aquesta expressió. Per als que encara no en tinguin notícia, són les curses o exhibicions clandestines de motos que es fan en vies públiques no tancades al trànsit i amb motos amb les matrícules tapades. Així, a pèl, la cosa sembla prou engrescadora. I és que, en anglès, to ride out significa sortir il·lès d’una situació perillosa. Diu que els mossos, que en van interceptar una a l’A2 entre Sant Joan Despí i Castellbisbal, van al darrere d’un motorista andorranet que participava en una d’aquestes glorioses manifestacions de ximpleria sobre rodes. Probablement ja no l’enxampin, i ara ens el podrem trobar en qualsevol tram de la xarxa viària nacional venint de cara pel carril que ocupes, perquè n’hi ha que no tenen cap escrúpol a avançar a la brava encara que el teu cor no estigui per a gaires ensurts. No dubto que el col·lectiu de motoristes està format per bellíssimes persones, per ciutadans temerosos de la llei, per cavallers de l’asfalt, per àngels protectors. I és cosa sabuda que sempre paguen justos per pecadors, i això no és bonic ni edificant. Però a partir d’aquest moment, cada cop que me’n trobi un fent el carallot sobre dues rodes, no podré estar-me de sospitar que és el fugitiu de l’A2, que continua campant-se-la com si res. I, si em veu com li aixeco el dit del mig –més ergonòmic que fer una botifarra–, que s’hi posi fulles i no s’esveri, que no és res personal.