Els principis fonamentals

En aquest món de micos venim equipats de sèrie amb algunes –poques– certeses, veritats immutables que ens ajuden a trampejar amb les contingències i arbitrarietats de la vida, que és un no parar de caramboles i miratges provocats per l’atzar (o per un ésser superior a qui li encanta fer-nos la punyeta). Després de la tempesta, la calma. Després de la nit, el dia. Rams abans de Pasqua. Qui no té un all, té una ceba. Ningú no ofereix duros a quatre pessetes. La terra és, aproximadament, esfèrica. Algun dia ens morirem. Si no et prens el suc de taronja de seguida, se’n van les vitamines. A la taula periòdica dels elements, l’hidrogen va pel davant de l’heli. Barça millor que Madrid. Beatles millor que Stones. Beethoven millor que Haydn però Haydn millor que Mozart (aquesta segur que me la discutiran, però és així), i Bach el número u absolut. I una altra, tan contundent com les precedents: la benzina sempre estarà més bé de preu a Andorra que a Espanya, que per alguna cosa tenim, en principi, una política fiscal més humana i menys extractiva. Aquesta era veritat monolítica, incontestable i incontestada. Fins ara: ja podem trobar benzineres al sud del Runer que ofereixen a l’automobilista i al camioner hidrocarburs uns cèntims més barats. No gaires, és cert. La xocolata del lloro, diran alguns. Potser sí. Però ara ja s’han començat a esquerdar els principis fonamentals que mantenien una mica d’ordre enmig del caos. A partir d’aquí, el carro només pot anar pel pedregar. Penediu-vos, pecadors.