Amor fratern

Un dels tristos tòpics de l’articulisme pasqual és el d’assimilar les cues amb les processons catòliques. Alguna vegada hi he caigut de quatre grapes, mea màxima culpa. Però què voleu que hi faci: és un recurs senzill, sempre agraït i, a més, té aquell component de veritat incontestada que fa que sigui fàcilment assimilable per l’organisme. Tot és sucre, colorant i plàstic, com les gormanderies llampants que tan agraden a la canalla. Dit això, em permetran els amables lectors que reincideixi, però només per fer-me eco de l’observació que va fer el meu editor i tanmateix amic, Oliver Vergés, que ahir es va trobar que uns diligents operaris havien tallat un carril de la carretera de l’Obac perquè netejaven els foscos vidres de la seu del cos de policia, i donaven pas altern als soferts automobilistes. I no era un dimecres qualsevol, no, ans Dimecres Sant, i amb l’agreujant de la pluja de fang, que feia pràcticament inútil l’operació. De seguida alguns ens vam apuntar per fer-ne una mica d’escarni. Com és possible, etcètera. Però després del pecat, ve l’acte de contrició i, encabat, la penitència. Avui, Dijous Sant, és el dia de l’Amor Fratern. Durant el Sant Sopar, segons l’evangelista Joan, Jesús va rentar els peus als seus deixebles, en acte d’humilitat. Doncs això. Qui soc, jo, pobre mortal, per posar en dubte les raons misterioses que van preveure el dispositiu de neteja? Què sabem sobre planificació, sobre estratègia, sobre intendència? Costa molt poc criticar i molt construir. Demano, doncs, perdó als responsables. Tallin quan els vagi bé.