'Zoon politikon'

No recordo cap animal polític més fascinant que Manuel Valls. És tot un espectacle. Camaleònic, ditiràmbic, omnipresent, tornasolat, verborreic, astut, sempre alerta, capaç d’enfangar-se en els més fondos bassals i sortir-ne impol·lut, a punt de capbussar-se en el següent, que serà sens dubte més profund i pudent. Primer dels francesos a França, català de soca quan més li convé, pot, sense despentinar-se, ser el més espanyol dels espanyols quan se n’ha de defensar la unitat. Quan va entrar a la política catalana va provocar terror en certs sectors ideològics, que pensaven que se’ls menjaria amb patates i una mica de mostassa de Dijon. Després, vistos els resultats, més aviat magres, ja es va veure que no n’hi havia per a tant, però amb els vots aconseguits en va tenir prou per dinamitar la composició de l’ajuntament de Barcelona i deixar via lliure que la senyora Colau fes i desfés a plaer a la capital catalana quatre anys més. Quan se’n va cansar, va tocar pirandó de l’ajuntament i se’n va tornar a la dolça França. L’hem vist –com si fos Zelig o Forrest Gump– col·locar-se a la primera fila dels llépols que celebraven la victòria de Macron. Ara es presenta a les legislatives, a l’ombra del president, per la circumscripció que inclou, entre d’altres països, Andorra. No tinc cap dubte que els nostres conciutadans amb dret a vot li atorgaran la seva confiança, perquè un fenomen de la natura com monsieur Valls té dret a una tribuna vitalícia.