La repesca

Un dels arguments clàssics de la narrativa universal és el del retorn de l’heroi: un cop retirat del servei actiu, porta una vida discreta, sense escarafalls, lluny dels focus de la fama, recordant a la vora del foc les glòries passades però sense recrear-s’hi més del compte, perquè tenen molt present allò de vanitas vanitatum et omnia vanitas. Però sovint passa que en algun moment de la història se’ls necessita i han de tornar a fer un últim servei a la humanitat. Exemples? Els que vulguem: Batman, el rei Artús, mossèn Farràs, l’arquebisbe Makàrios, Indiana Jones, Evita Perón o John Rambo. Poden ser déus, semidéus, herois de primera, herois de classe de tropa o bé antics militants liberals, d’aquells que en el seu moment, per les raons íntimes que cadascú s’ho sap, van estripar el carnet o, simplement, van deixar de pagar quotes, com fan aquells enamorats que, de la nit al dia i sense motiu aparent, ja no responen als missatges de whatsapp. Ara a aquests darrers els ha tocat arromangar-se: diu que els han anat a buscar perquè una facció del partit necessita els seus vots per a la victòria. A mi m’ompliria d’emoció que em cridessin alguna vegada per participar en el reviscolament d’alguna causa perduda d’aquelles en què vaig participar quan era jove i tenia el cap ple de pardalets piuladissos. Sé, tanmateix, que això no passarà mai, ningú no em reclamarà, i aquest trist pensament m’omple de malenconia i aflicció. M’espera una vellesa solitària, d’ancià xaruc i remugaire, però és que també m’ho he buscat.