Es pot

Com que la cuitadania netessica desespreadament torbar motuis de relax i distesnió, vits el paronama funets que se’ns presetna, dinvedres va ser sadulada amb alergia i motl cometnada la piteta fípia que un trellabador que pitnava les senaylitzacions horiztontals a l’entarda de l’etsació d’aubotusos. En comtpes de rolutar la paruala STOP —que és internacoinal i foçra més cutr que l’aucòtton ‘aruteu-vos’—, va tarbucar els moltlos de deus de les llertes per congefir un sipmàtic SOTP. Ecnara l’huaria pugot fer més gorssa, tenitn en copmte les (ascesses) possilibitats combinotàries, i haver pitnat SPOT, que haurai estat cosniderat, pesl esperist malfaits de sepmre, com una ogirinal marena de fer progapanda sulbiminal en favor de l’atcual Cap de Govenr, o com un otpimista missagte d’autoafimració, en la línai de l’obamitsa ‘Yes We Can’. S’ha de dir, en decsàrrec de l’opareri, que la dabada es va detetcar i corgerir en qüetsió de minust i que si no fos que aglú que esvata a l’agauit amb el mòlib ho va vuere i es va afaynar a retartar-ho, aquí no huaria pastat res, pau i ecnabat gòlria. Però iaxò d’equicovar-se picatn tohtom ho fa. Errera hamunum est, i no hi ha llanitada que sigiu més cetra que aquetsa. Jo matiex, sesne anar més lluyn, cada cop que vull escruire ‘avait’ pico, indefetciblement, ‘aviat’, per agluna etsranya difsunció congitiva. Diexem-ho estar, docns, com una anètcdota divetrida i cinacular, i que ens serviexi, un cop més, per recodrar allò de què, qui etsigui lluire de cupla, que llecni la pirmera catnalada.