La Visura
'Fuss Frisch'
Ara que oficialment ja som a l’estiu, i que avui és un divendres mandrós i estranyot, voldria tractar un tema que, tot i que pot semblar tòpic i de poca volada, omple moltes converses lleugeres i genera, a parer meu, una riota tan general com injusta. Sí, senyores i senyors. Els turistes amb sandàlies i mitjons. Són carn d’acudit, d’estirabot, de tuit fàcil. Oh, mireu quin ridícul que fan, aquells senyors anglesos o holandesos o francesos, amb calça curta, gorreta troncocònica, camisa d’explorador (alguns amb armilla multibutxaques) i, sobretot, calçats amb mitjons amb sandàlies –o sandàlies amb mitjons, que l’ordre dels factors no altera la gràcia. És clar, nosaltres ens defensem de la calor i la suor als peus –que és una sensació horrible– de maneres molt diverses, amb solucions totes imperfectes: amb sabates tancades i mitjons, amb vambes i mitjons, amb mocassins sense mitjons, amb sandàlies pelades, amb tota mena d’espardenyes i abarques. Desenganyem-nos: tots suem, i arribem a la conclusió que l’única sortida real i plausible és anar descalços, cosa que, en moltes situacions i contextos, és impossible o està mal vista. Però feu-me l’experiment. Agafeu unes sandàlies i poseu-vos uns mitjons de cotó. Sé que us costarà –confesso que a mi em costaria, per por a la censura social– però és La Solució i ha estat experimentada en la intimitat. Frescor sense suor, confort sense frecs ni erosions. Al cap del dia, com si res no hagués passat. Peus nets, frescos, relaxats, a punt per tornar-hi l’endemà. Siguem humils i fem-los cas. Milions de turistes no poden estar equivocats.