Benvinguts al club

Ahir es va presentar en societat un nou moviment polític, i ja fa uns dies que fa xup-xup, amb certa expectació perquè omplen un buit en el panorama polític nacional. Concòrdia, en diuen. El nom és prou bonic, però té el llast històric que arrossega el terreny indivís entre Canillo i Encamp, i és inevitable de pensar-hi. Però la imatge –si més no la que han posat al perfil de Twitter– és, en canvi, indiscutible: la sexifòlia, la flor solar, el símbol ancestral dels pastors pirinencs. S’ha alçat alguna veu, amb la displicència habitual, que diu que ara només faltava això, un nou partit, amb els liberals en plena recomposició després de la trencadissa i amb la incògnita d’Andorra Endavant de la consellera Montaner. La veritat, no sé on hi ha el problema. La democràcia i el joc dels partits consisteix en això mateix, i si un grup de ciutadans creuen que el país va pel pedregar i tenen voluntat de promoure un canvi i presentar propostes originals per corregir el rumb, el que no estaria bé és que es quedessin a casa, remugant, i deixessin fer i desfer als altres. Quan toqui, es comptaran els vots i ja veurem què. Ara, se’ls ha de reconèixer la valentia i les ganes. Els càlculs i les projeccions que, hores d’ara, es deuen fer a les war rooms de la resta de partits haurien de ser, certament, curiosos de veure. Com que falta poquet per a les eleccions, els mesos que venen seran intensos i interessants. Al final del procés ja ho veurem. L’evangelista Mateu ho tenia molt clar, i així serà: “Pels seus fruits els coneixereu.”