L'angelet

Hom procura fer despesa, en general, als comerços del país, per principis i per coherència. De vegades, si mai hi ha una ombra de dubte, se m’apareix un angelet de galtones rosades que desplega un pergamí amb un argument sòlid i incontestable: “No, home, no: millor ho compres aquí, que si mai hi ha algun problema, sempre serà més fàcil de resoldre.” Santa innocència. Posem-hi un exemple. Resulta que, per Nadal, vaig comprar un petit estri domèstic. No pas un accelerador de partícules ni un generador de Van der Graaff, sinó una simple aspiradora. Farà un parell de mesos resulta que va dir que ja no ens aspirava més, malgrat no tenir-ne queixa fins aquell moment. L’estri reforçava la seva determinació mostrant unes inquietants informacions a la pantalla: un senyal de perill i un missatge que hi deia error code 1 que no era cap bon presagi. Ni l’apartat de troubleshooting del manual ni el web del fabricant feia cap referència a la natura del misteriós code 1, que per lògica numèrica hauria de ser el primer o principal. El vaig dur a la botiga. Tot amabilitat. Que l’havien d’enviar a la central. D’això en fa llargues setmanes. Ni que ho fessin en tragí: després d’interessar-me per on passava, els amables botiguers em van confessar que el termini mitjà per passar la frontera –per passar la frontera!– era una setmana i mitja (i ho ha de fer dues vegades) i que això, Runer avall no passa i és infinitament més àgil. La pols se’ns menja. Mireu: la propera vegada que se m’aparegui l’angelet de galtones rosades igual li foto una cara de mans.