Porten dol

M’agraden molt, les aplicacions metereològiques per a dispositius mòbils. Hi tinc una afició gairebé malaltissa. N’hi ha una que recull les dades de l’estació de casa, per saber en temps real quin és el temps que fa, si ha glaçat, si venta, quant i quan ha plogut, tot d’informacions de servei essencials per al meu bon govern. Després tenim les que, amb major o menor fortuna (més aviat amb poca), intenten fer prediccions o endevinar la temperatura que fa en qualsevol lloc del món. Aquestes són prescindibles, però fan bonic. Però les que et permeten seguir pluges i tempestes amb radars i satèl·lits en el mateix moment en què es produeixen són fabuloses. Ara que fa tants dies que no plou, me les miro amb l’esperança (que generalment acaba en no res) que aquell nuvolet que ara es belluga tot mandrós sobre la Ribagorça, creixi i es multipliqui, es converteixi en un formidable cumulonimbus en forma d’enclusa, amb un desplegament vertical de dotze mil metres i acabi manifestant-se entre nosaltres, si és possible sense que s’encarni en forma de fatídica calamarsada. Ara m’acabo d’instal·lar la Meteo Andorra, la que acaben de presentar des de l’Oficina d’Energia i Canvi Climàtic. Tot molt bé (però hi trobo a faltar els radars). M’agrada especialment l’apartat paremiològic: el refrany del dia sobre el clima. Ens diu que les tronades de juliol també porten dol, de manera que, si no ens hem de morir d’un cop de calor, ens caurà un llamp a la tupina. Estem ben apanyats.