La fàbrica del gel

Distrets com estàvem amb nimietats com el boom immobiliari, la inflació, les onades de calor, la guerra, i els bastos pintats de la crisi imminent, resulta que hem badat i ara ens hem quedat sense gel, i aquest, senyores i senyors, és el problema veritable que ens afecta a tots, petits i grans, grassos i prims, cis o bis o tris. Els traginers que viatgen cap al sud a carregar a cal Mercadona ja es troben amb restriccions: un sac o cinc bosses per persona, em diu una gola pregona que ho sap de primera mà. I prou. En d’altres llocs, amb més problemes de logística, només et venen dues bosses i espavila’t, amb això faràs. Igual com el racionament durant les guerres, igual. Si durant la pandèmia vam acaparar paper de vàter i farina de força per fer pa casolà, ara ens barallarem per aigua en forma sòlida. A les cases tenim un problema: per molta capacitat de refrigeració que tinguem, el volum és limitat. Pots omplir armaris i més armaris amb pots de cigrons, llaunes de sardines i de compreses, però el gel, ai las, necessita la seva temperatura. I el secret d’un gintònic memorable, un d’aquells que et prens a l’hora foscant i fa que et sentis com si fossis Elon Musk, necessita glaçons professionals, no els escardills de gel que fan les glaçoneres domèstiques, que no serveixen ni per fer malbé la collita de tabac. Ara, si busques una mica trobaràs motllos de glaçons tan grans que podries fer naufragar el Titanic. No defallim davant de les adversitats. Sobreviurem (si Déu vol).