Els satisfets

“Els hotelers estan satisfets amb les quotes d’estiu i volen repetir-les.” Aquest titular d’ahir era impensable fa uns anys. L’havien vist mai abans? Ni amb els botiguers o venedors de cotxes com a subjecte de la frase, tampoc. Més aviat al contrari, sempre eren notícies d’insatisfacció, de preocupació, de queixa. Hotelers, botiguers i concessionaris de vehicles, amb tota la raó del món, no estaven mai prou contents. Sempre hi havia espai per més tenir més habitacions ocupades, més gènero no venut per fer més caixa, més cotxes en exposició sense conductors que els facin rodar. Sempre hi havia algun gran imponderable –generalment del tot aliè als protagonistes– que ho obstaculitzava: havia fet mal temps (o l’havien anunciat) durant el pont; els marges comercials, cada cop més exigus, arronsaven l’entusiasme dels clients; en èpoques de crisi, la gent deixava de comprar-se cotxes nous i s’estimava més anar tirant amb els vells, esperant temps millors. Curiosament, mai no apareixien titulars similars en d’altres col·lectius. “Els poetes es queixen que la gent no els compra prou llibres.” “Els dietistes, alarmats davant l’escàs número de ciutadans que segueixen un règim.” “Creix la preocupació entre els tatuadors professionals” (no, això no, que ara és un bon negoci). Però que hi hagi algú que estigui satisfet i ho manifesti, en aquestos temps ombrívols, tenyits de pessimisme i mals averanys, no té preu i tant de bo sigui una percepció encomanadissa, pel bé dels ciutadans en general i del país en particular. Gràcies, amics hotelers, pel vostre gest.